Santa Águeda
Cada 5 de febrer es converteix en un soc firal on els veïns i visitants poden comprar les típiques “bolicas de Santa Àgueda, i tot tipus de llaminadures i llaminadures, de les que, sens dubte, el rei és el torró.
La forma peculiar d’de comprar es diu “el pes” que consisteix en un paquet de dolços de totes classes i que es regala a una persona estimada.
La devoció a Catral d’aquesta màrtir siciliana és molt antiga. Es diu que va ser introduïda per l’Ordre de Santiago en l’any 1255, encara que els primers documents que fan referència a la imatge i a l’ermita daten de 1684.
Santa Àgueda és molt venerada tant pels catralenses com per una multitud de gent de tota la província que cada any són fidels a la seva cita amb la Santa.
Per les seves connotacions específiques, (malaltia en els pits) són les dones les que més solen demanar a la Santa la seva protecció i intercessió, encara que també se li demana empara a Santa Àgueda per protegir i potenciar les feines de l’horta.
Durant la guerra civil la imatge de Santa Àgueda va ser destruïda i a el terme d’aquesta, la família Ñiguez, descendents dels antics compradors de l’ermita, van encarregar a l’escultor Carmelo Vicent Súria, de València, l’actual imatge i tron de la Santa.
El dia 4 de febrer la Santa es traslladada davant d’una gran multitud de devots que han fet promeses, fins al temple parroquial dels Sants Joans, on pernocta per sortir, després d’una missa solemne i acompanyada per les autoritats, en romeria fins a la seva ermita.
Moltes són les persones de la comarca i poble limítrofs que vénen a posar exvots a la Santa que “fa miracles”
